Història

Sora és un municipi de la comarca d'Osona, al límit amb el Ripollès, s'ha inclòs tradicionalment en el Lluçanès, ja que forma un terme totalment perifèric. Antigament sí, però ara no té cap vinculació amb aquesta subcomarca.

La vall i parròquia de Sora pertanyia al monestir de Sant Joan de les Abadesses ja el 906 (és probable que li fossin donades pel comte Guifre al moment de la donació inicial). Al llarg del segle x el monestir augmentà el patrimoni, i així, en la consagració de nova església, el 960, li foren confirmats els delmes i primícies de les viles i alous d'OriolsAngelatsTeuteldaTerradellesGinebrosaJoanetDuocastella i alou d'Odegravi, que integraven el terme de Sora. En extingir-se el monestir (1017), la darrera abadessa Ingilberga retingué en vida aquest domini, que més tard recuperà el comte de Barcelona.

El terme s'organitzà tot seguit en domini senyorial, centrat al castell de Duocastella (Doscastells), nom provinent d'una antiga vila (les poques restes es troben prop del mas Rocafiguera, i per això també és conegut per castell de Rocafiguera).

Sota domini comtal i reial (foren feudataris els Duocastella, els Freixenet i els Manlleu) fins al 1229, aquesta any passà a la comanda hospitalera de Vic, que hi erigí un dels centres de la seva comanda, intitulada en 1229-52 domus de Vico et de Duocastella; però a causa de les dificultats amb els vells castlans, cediren de nou el domini al rei.

El castell retornà a mans de cavallers seculars, els Santagustí, els Sala i els Gurb-Sarriera, i el 1628 passà per venda a Lluís Descatllat, senyor i baró de Besora. El rei féu vendes de la jurisdicció total el 1338 i el 1358, i, malgrat que els súbdits de Sora intentaren de redimir-se dels seus senyors i tornar al domini reial, no ho aconseguiren mai i estigueren sota el domini de barons fins a la fi de l'Antic Règim.

El terme de Duocastella encloïa només la parròquia de Sant Pere de Sora amb les seves sufragànies i escapaven encara de la seva jurisdicció un sector del vessant dels Munts, de la quadra de Sant Genís, i un tros del sector del Pi, del domini ripollès descrit en parlar de Sant Agustí de Lluçanès. El poblament de Sora, que superava les 70 famílies el 1330, baixà a 20 el 1380, i es mantingué estacionari fins al 1502. El 1626 tenia 24 pagesies i 15 casetes de casa i hort, i 56 famílies i 393 persones el 1747

Darrera actualització: 11.06.2020 | 12:54
Darrera actualització: 11.06.2020 | 12:54