Castell de Duocastella
No figura com a Castell fins el 1023, quan la comtessa Ermessenda empenyorà al seu fill, Berenguer Ramon I, comte de Barcelona, diversos castells, entre els quals hi figurava aquest. Els Duocastella, que es documenten a partir del 1109, foren vassalls comtals, mentre que els castlans eren els de la família Joanet i després els de Sant Agustí per casament. La família Freixenet substituí la Duocastella en el domini del castell i després passà als Manlleu, que el 1224 deixaren tots els drets del Castell a l’orde de l’Hospital, que uniren aquest castell a la nova comanda de Vic.
Els hospitalers tingueren molts problemes per exercir el domini del castell i el 1252 el vengueren al rei. El 1336 quedà definitivament en mans de Sant Agustí, que ja n’eren castlans. Al cap de dos anys el va comprar Pere de Sala, hereu del mas Sala de Sora, i el 1358 Guillem de Sala comprà al rei Pere el Cerimoniós el mer i mixt imperi i tota la jurisdicció civil i criminal del terme.
Més tard va passar a la família Gurb-Sarriera per matrimoni, un descendent de la qual el 1628 va vendre el castell i terme de Sora a la família Descatllar, i el 1711 passà als comtes de Santa Coloma, que en foren senyors fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals.
Actualment queda alguna resta de fonaments i murs de poques filades.
Església Parroquial de Sant Pere
El nucli de Sora es troba al voltant de l’església parroquial de Sant Pere de Sora, a partir de la qual va néixer i créixer com a raval.
Situada a 716m d'altitud fou refeta a partir del principi del segle XVII. L'edifici, espaiós i poc característic, fou acabat vers el 1660; el campanar es féu en dues etapes (1665-66 i 1752); el 1881 es construí la capella del Santíssim. El 1896 es decorà l'interior.
L’estructura actual de l’església és del segle XVII, encara que possiblement va tenir altres reformes anteriors. Va ser consagrada l’any 960 a instàncies de l’abadessa Ranlo i el bisbe Ató. Durant la guerra civil 1936-1939 es van destruir els seus vells retaules.
Li fa costat la rectoria renovada el 1892. Foren sufragànies tradicionals l'església de Sant Pere el Puig, sense culte des del 1936, i l'església de Sant Pere el Pla, que depenia en certa manera de l'anterior i que no té culte des del principi del segle XII.
Església de Sant Joan del Noguer
És un edifici de planta rectangular que consta d’una nau, sense absis diferenciat, i està coberta amb una volta apuntada. Fou bastida a finals del segle XII, d’acord amb la tradició romànica i seguint una tècnica constructiva molt rústica.
L’edifici té dues finestres de doble esqueixada, l’una a la paret de ponent i l’altra a migjorn, al costat dret del presbiteri. La portalada, de cara a migdia, és de punt rodó amb dovelles ben tallades. A prop d’aquesta hi ha una pica d’aigua beneita de pedra picada que probablement pertany a la mateixa època.
Està datada del 1245 i no té culte des del 1936,
Sequoia de Rocafiguera "La Bella Antònia"
Envoltada de pins, a la propietat de Rocafiguera, hi ha una gran sequoia de Wellington coneguda com La Bella Antònia. Aquest nom és una degeneració popular del nom anglès Wellington.
L’arbre fa entre 28 i 35 metres d’alçada i té un perímetre de cinc metres a 1 metre del nivell de terra. Calen tres persones per abraçar-lo.
A mitjans del segle XIX va estar de moda, entre certes classes socials, plantar aquesta espècie forastera d’arbres en les proximitats de les grans cases pairals del país.
